desenrotllament

m

Fonètica i fonologia

Procés pel qual una característica articulatòria d’un fonema determina, en accentuar-se, un nou fonema, generalment protètic, no justificat per l’evolució etimològica.

En català hi ha els casos d'octo > uit > vuit, ora > ora > vora, pel fet d’haver estat exagerat el caràcter labial de u, o. En castellà es desenrotlla un so velar (ortu > huerto → [gwérto], ovu > huevo → [gwébo]) en exagerar-se, per contra, la característica velar de [u].