Prop d’alguns convents carmelitans, ja abans de la reforma teresiana, foren construïts ermitatges coneguts amb el nom de deserts; els més antics foren els de Halne, a Anglaterra, i Liedekerke, als Països Baixos. La primera casa caputxina fundada als Països Catalans, la de Barcelona, el 1578, fou anomenada també desert de Sarrià. Els carmelitans descalços fundaren, el 1592, el desert de Bolarque (Castella la Nova); el 1593 en fundaren un altre a la província d’Andalusia, i el 1599, el de Las Batuecas (Castella la Vella). Cadascuna de les províncies carmelitanes fundà el seu desert. La província d’Aragó (que comprenia les cases del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d’Aragó) fundà, el 1606, el desert de Cardó o de Sant Hilari, prop de Tortosa. Separat el Principat de la província d’Aragó el 1685, fou fundat a Benicàssim (Plana Alta) el desert de les Palmes (1691), i, més tard, un altre a Calanda (Aragó).
m
Cristianisme