desespecialització bancària

f

Economia

Tendència a reduir les diferències entre establiments bancaris fixades per la llei (del 1945 a França i del 1962 a Espanya), mitjançant l’homogeneïtzació del tractament i l’increment de la concurrència a França, des de 1966, i a Espanya, des de 1973).

Una segona desespecialització s’ha produït amb l’entrada dels bancs en negocis financers més generals (factoring, leasing, valors, assegurances) i en d’altres no directament financers (informació econòmica, rating, turisme, mergers & acquisitions), activitats que converteixen els bancs en conglomerats financers, proveïts de branques o unitats especialitzades.