És una institució familiar que té per objecte de castigar les faltes comeses pels hereus amb la pèrdua de la llegítima. Recollida ja en el dret romà, fou suprimida en el codi de Napoleó, que només considerà la indignitat per a succeir. No obstant això, alguns codis civils, com el suís i l’espanyol, l’han recollida, i uns altres, com l’alemany, la consideren parcialment.
El Codi Civil espanyol estableix que ha d’ésser expressat en el testament i fonamentat en algunes de les causes legalment establertes; quan la causa no és certa, no ha estat expressada en el testament o no és una de les que la llei autoritza, resta anul·lat tot allò que perjudica el desheretat, bé que en la resta el testament continua tenint eficàcia. La reconciliació posterior entre l’ofensor i l’ofès priva aquest del dret a desheretar-lo i deixa sense efecte el desheretament ja dut a terme.
En l’actual dret civil català les causes de desheretament són les que assenyala el Codi Civil espanyol; però en el cas de resultar injust el desheretament, per haver estat fet sense expressió de causa, per no haver estat provada la certesa d’aquesta quan és contradita o no ésser aquell un motiu de desheretament dels acceptats per la llei, el sistema jurídic català permet el legitimari d’exigir allò que per llegítima li correspongui.