Desiderio da Settignano

(Settignano, 1428 — Florència, 1464)

Escultor italià, considerat el millor escultor florentí del primer Renaixement, després de Donatello i Luca Della Robbia.

Són obres seves el monument a Carlo Marsuppini a Santa Croce (1453) i l’altar de marbre de l’església de San Lorenzo (1461), de Florència, les quals obres han servit per atribuir-li els busts de la Madonna Panciatichi i d’una Desconeguda (Museo Nazionale, Florència) i els de Sant Joan i Jesús, nens (Louvre), i també els tondi amb caps d’àngels de la capella Pazzi de Florència. Partint de Donatello, la seva obra es caracteritza per la força poètica i per la mòrbida lluminositat que l’oposarà al corrent descriptiu i lineal de l’escola florentina.