Per a Girard la noció de desig, tal com ha estat plantejada per la nostra tradició, és un mite que es fonamenta en l’exaltació del jo que caracteritza la cultura contemporània. El desig humà és fonamentalment mimètic; no és original, sinó que desitgem allò que algú altre desitja. Per això Girard parla de la triangularitat del desig, perquè entre el subjecte i l’objecte s’interposa sempre algú altre (el mediador) a qui el subjecte imita, sovint de manera inconscient i involuntària. Girard distingeix entre mediació externa, quan el subjecte i el mediador pertanyen a universos diferents, i mediació interna, quan comparteixen un mateix univers. Sempre segons Girard, aquesta és la realitat més bàsica del tracte entre humans, però la nostra cultura ha estat tancada a aquesta realitat amb l’única excepció dels grans novel·listes —Cervantes, Flaubert, Stendhal, Proust i Dostojevskij (a la seva darrera obra Girard afegeix Shakespeare a aquest grup d’autors)—, els quals construeixen les seves ficcions prenent el desig mimètic com a nucli bàsic.
m
Filosofia