Les variacions que implica l’ús de les desinències són motivades per la necessitat d’assenyalar el gènere, el nombre i el cas (desinència casual) en els noms, i totes les possibles categories gramaticals pròpies del verb: persona, nombre, temps, mode, veu i aspecte (desinència verbal). Per exemple, en català el plural és indicat per mitjà de la desinència -s, l’imperfet d’indicatiu, per mitjà de la desinència -ava o -ia, etc. Les desinències, a més, són emprades en la llengua per a facilitar les funcions d’interrelació i interdependència entre els mots d’una mateixa frase; per exemple, la -s afegida a un substantiu i la -n afegida a un tema verbal (els nens jugaven) indiquen la correlació entre els elements de nombre plural. Diversos termes han estat utilitzats en lingüística per a referir-se al terme tradicional de la desinència: morfema flexiu, monema gramatical, etc.
f
Gramàtica