Els procediments habituals de desinfecció són el rentatge amb una dissolució aquosa del desinfectant, la polvorització o impregnació de les superfícies a tractar i la fumigació amb gasos en locals tancats. Bé que certs agents físics —llum, aire, calor— poden ésser desinfectants acceptables en alguns casos, els més emprats són els antisèptics químics, tant per a aplicacions sobre vegetals (gra, graners, frigorífics, embalatges...) com per a ramaderia (estables, galliners, incubadores). La desinfecció d’objectes inanimats és un problema diferent de la desinfecció de teixits vius. En el primer cas, cal destruir tots els gèrmens ( esterilització), perquè, si resten vius alguns bacteris, es reprodueixen ràpidament. En el segon cas, els teixits vius disposen de mitjans de defensa contra la invasió bacteriana, i la finalitat dels desinfectants usats ( antisèptic) és d’ajudar a l’esmentada defensa, moltes vegades essent suficient la inhibició del creixement dels gèrmens ( bacteriostàtic). El mecanisme d’acció de la desinfecció segueix un dels següents camins: precipitació de les proteïnes del protoplasma bacterià, combinació inhibidora dels enzims bacterians amb grups sulfhidrils (-SH), combinació amb grups amínics del protoplasma bacterià, oxidació dels components del protoplasma, hidròlisi del protoplasma, combinació amb grups àcids o bàsics del protoplasma.
f
Farmàcia