En ésser considerat el mite com a fruit d’una “malaltia del llenguatge” (F.M. Müller), simple “producte de la imaginació” (W. Wundt) o expressió d’una “fase imperfecta, embrionària i infantil del pensament humà” (P. Ehrenreich) i com a quelcom contraposat al logos (W. Nestle), l’interès per la desmitització dominà el pensament filosoficoteològic de la fi del s. XIX i del principi del XX. Superada, tanmateix, aquesta perspectiva, que brollava d’una errònia comprensió del significat i el caràcter, connaturalment humans, del mite, hom accepta actualment que la veritable tasca del pensament no és de desfer-se dels mites, puix que aquests perduren sempre com a forma d’expressió —tot i que sigui en formes noves—, sinó d’interpretar-los correctament, en el sentit que hom no ha deixar-se portar per la mitificació ( desmitologització).
f
Religió
Filosofia