Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment nasalitzat d’una articulació en unes circumstàncies determinades.
En català cal suposar una etapa històrica on la vocal davant -n llatina en els noms havia d’ésser nasalitzada, com en francès, abans de restar final en singular: llat pan(e) fr pain [pẽ], cat pan [pán] → [pã]