Els precedents d’aquesta proposta són el tractat de l’Antàrtic (1959) i el tractat de Tlatelolco (1967), els quals conceptuen l’Antàrtida i l’Amèrica Llatina com a zones no aptes per a la realització de proves nuclears. Al llarg dels anys cinquanta, hom presentà diverses temptatives per a constituir zones desnuclearitzades a Europa, sense obtenir, però, resultats positius. Els països escandinaus (Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia) han arribat a diversos acords que limiten la producció i la permanència en llur territori d’enginys nuclears, en un procés per a desnuclearitzar tota la zona nòrdica. En d’altres indrets d’Europa hom ha iniciat temptatives semblants, en el si d’un projecte global promogut pel moviment European Nuclear Disarmament amb l’objectiu d’alliberar tot el territori europeu d’armes nuclears, de bases aèries i submarines, de centres d’investigació i de producció nuclears, per tal de convertir Europa en una “zona franca nuclear”. L’eclosió de moviments pacifistes, ecologistes i verds aquests darrers anys va molt lligada també a aquesta preocupació (desarmament).
f
Política
Militar