En foren els membres més destacats Hugh Le Despenser (I) (~1223 — 1265), que assolí un paper important en l’afrontament dels barons (1258) contra Enric III i morí en la batalla d’Evesham; des del 1260 ocupà el càrrec de justicier d’Anglaterra. El seu fill Hugh Le Despenser (II) (1261 — Bristol 1326), dit el Vell, fou convocat com a baró al parlament del 1295. Fou ambaixador d’Eduard I davant del papa i un dels pocs que el 1308 defensaren Piers Gaveston, amant d’Eduard II, el qual succeí com a primer conseller del rei; el 1322 fou creat comte de Winchester; durant la rebel·lió de la reina Isabel anà a defensar Bristol, però fou fet presoner i fou penjat. El seu fill Hugh Le Despenser (III) (mort a Hereford el 1326), dit el Jove, fou camarlenc d’Eduard II (1318) i succeí Piers Gaveston com a favorit i amant del rei; el 1321, el rei, forçat pels barons, hagué de destituir-lo, com també el seu pare, dels càrrecs i els exilià; en ésser derrotats els barons (1322), pare i fill tornaren al poder; la rapacitat del jove Despenser, però, creà un gran descontentament, la qual cosa fou aprofitada per la seva enemiga, la reina Isabel, i el seu amant, Roger Mortimer, quan es rebel·laren contra el rei; fou capturat amb el rei i públicament executat després d’un turment espantós. Foren fills seus Hugh Le Despenser (IV) (~11308 — 1349) i Edward Le Despenser (mort el 1342). Aquest darrer fou pare de Henry Le Despenser (~1341 — 1406), bisbe de Norwich (1370), el qual fou comissionat pel papa Urbà IV per a organitzar una croada a Flandes contra els partidaris de l’antipapa Climent VII, però fou derrotat pels francesos. El seu nebot Thomas Le Despenser (1373 — Bristol 1400) assolí una posició rellevant pel seu matrimoni amb una neta d’Eduard III; el 1397 fou creat comte de Gloucester; prengué part en un complot contra Felip IV i fou executat.