Aquesta minva pot ésser deguda a un desplaçament de la població cap a uns altres llocs o a un augment de les defuncions per damunt dels naixements. Als Països Catalans, la romanització comportà l’abandó progressiu dels nuclis de població encastellats. Les invasions bàrbares (s V), en devastar les zones planeres, hi degueren produir un despoblament notable, fet que es repetí amb l’ocupació sarraïna (s VIII). L’avanç de la conquesta cristiana cap al sud produí gradualment un despoblament temporal de les zones situades entre cristians i musulmans. Fixada ja (s XIII) la població en tota l’àrea catalana, oscil·là a compàs de les reiterades grans pestes medievals; només la pesta negra (1348) provocà una pèrdua d’un 20% de la població del Principat. Al s XV, la minva de població del Principat fou d’un 25%: la guerra contra Joan II afectà especialment la Catalunya Nova, mentre que la qüestió remença feia abandonar molts de masos de la Catalunya Vella i una bona part de la costa era abandonada a causa de la pirateria algeriana. Al s XVII, l’expulsió dels moriscs (1609-11) representà per al País Valencià la pèrdua d’un 25% del potencial humà —al Principat afectà només la vall de l’Ebre i la part inferior de la del Segre—, i les grans pestes originaren una minva d’un 20% de la població dels Països Catalans en 1647-52. També foren sensibles, ja al s XIX, els efectes de la guerra del Francès (1808-14) i de les lluites civils carlines; a la darreria del segle, la destrucció de les vinyes de la fil·loxera provocà un nou despoblament i abandó de conreus, sobretot a la Catalunya Nova, especialment sensible al Priorat. Després de les oscil·lacions causades per la guerra civil de 1936-39, la tendència de la població a concentrar-se en grans nuclis urbans i en localitats de la costa ha provocat el despoblament interior, sobretot a les zones muntanyenques: les comarques que més població perderen en el període 1900-81 foren l’Alt Millars (74%), els Ports (68%), la Baixa Ribagorça (68%), el Racó (63%), el Pallars Sobirà (60%), el Matarranya (58%) i el Priorat (55%).
m
Sociologia