El nom era aplicat pels grecs a tots els sobirans orientals. De Grècia passà als emperadors romans (s. III) i, més tard, als bizantins. Al s. XI i XII fou aplicat als fills, germans i gendres de l’emperador amb dret de successió, però des del s. XIII designà els prínceps que governaven províncies semiindependents, com el dèspota de l’Epir. Alguns dèspotes subsistiren dins l’imperi turc.
m
Història