Al segle XIII detenia la senyoria de Paüls. Una línia s’establí a Xàtiva i posseí la senyoria d’Alcàntera (Ribera Alta), i una altra passà a Mallorca arran de la conquesta.
La
Els Despuig de Mallorca
línia de Mallorca fou iniciada per Guillem Despuig, que passà a l’illa amb Jaume I (1229) i a qui tocà en el repartiment l’alqueria de Ben Aiet, a Artà. A Bernat Despuig, possiblement germà seu, li tocà el rafal de Flacanitx (després dit de Fonolleta), a Pollença. Galceran Despuig, fill de Guillem, morí en la conquesta de Menorca (1287), i el seu nebot, Berenguer Despuig, fou (1351) procurador de l’infant Ferran i encarregat de l’educació del futur Jaume III. Net d’aquest fou Francesc Despuig i de Santmartí, ambaixador (1475) de Mallorca al rei (com també ho fou, el 1548, el seu net Nicolau Despuig i de Santmartí, a Carles I, que l’armà cavaller a Augsburg). El seu fill Rafael Despuig i de Santacília fou pare de Francesc Despuig i Serralta, vicealmirall de Nàpols (1523), i l’altre fill, Nicolau Despuig i de Santacília, fou jurat de Mallorca el 1512 i pare de Gil de Santmartí i Despuig, que fou armat cavaller el 1559 i participà en la conquesta de Nàpols i en les expedicions de Gerba i Bugia. Aquest es casà dues vegades, primer amb Caterina (o Margarida) Fuster, amb la qual tingué l’hereu, per meitat, Felip Despuig i Fuster, i després (1537) amb Justina Mir, vídua d’Hug de Palou, que li dugué cent mil lliures de dot, i foren pares de l’altre hereu per meitat, Joan Baptista Despuig i Mir (mort el 1627), que participà en la batalla de Lepant (1571), fou elogiat pel poeta Dionís Pont i fou governador de Piombino; passà a Flandes amb l’expedició del duc d’Alba; fou nomenat superintendent de les obres de fortificació de Mallorca, fundà la capella de la Purísima Concepció de la seu, on el 1594 traslladà la sepultura familiar, i fou batlle general de Mallorca (1586), conseller del Gran i General Consell (1581, 1587, 1590) i jurat en cap (1591). Els seus fills, Ramon (mort el 1634) i Nicolau Despuig i de Santmartí, es casaren amb les netes i hereves de Felip Despuig i Fuster. Nicolau fou pare de Joan Despuig i Despuig (mort el 1656), cavaller de Sant Jaume, que organitzà una esquadra per socórrer Messina i fundà a Palma el convent de Santa Caterina de Siena (1680). Ramon es casà, en terceres núpcies (1630), amb Anna de Rocabertí i de Boixadors, i foren pares de Ramon Despuig i de Rocabertí (1633-81), cavaller de Calatrava, creat comte de Montenegro (1658) per haver armat, a les seves expenses, diverses companyies i una esquadra per a la conquesta de Messina. Es casà (1654) amb l’aragonesa Melchora Martínez de Marcilla y Ram de Montoro, tercera comtessa de Montoro, filla i neta de lloctinents de Mallorca, i procrearen, entre d’altres, tres fills: Ramon Despuig i Martínez de Marcilla, gran mestre de l’orde de Sant Joan, Llorenç, que fundà la branca dels Despuig dits del Rellotge, i l’hereu, Joan Despuig i Martínez de Marcilla (1661-1742/46), segon comte de Montenegro i quart de Montoro, cavaller de Calatrava, regidor perpetu de Palma, capità de la cavalleria voluntària de l’illa, que fou empresonat al castell de Bellver (1706-15) durant l’ocupació austriacista. Ajudà amb provisions l’exèrcit de Felip V en el setge de Barcelona, i el 1719 aixecà un nou Regiment de Dragons de Palma, del qual fou capità el seu fill i successor en els títols, Ramon Despuig i Cotoner (1694-1772), que durant l’empresonament del pare fugí de Mallorca i es posà al servei del marquès d’Asfeld en el setge de Palma. Uns altres fills del segon comte de Montenegro foren Llorenç Despuig i Cotoner, arquebisbe de Tarragona i bisbe de Mallorca, el mariscal de camp Francesc Despuig i Cotoner (1696-1746), mort a Itàlia, a la batalla de Piacenza, amb el seu germà Joan Despuig i Cotoner (nascut el 1718), i Nicolau Despuig i Cotoner (1703-75), batlliu de Mallorca i comanador de Masdéu (1730-34), a l’orde de Sant Joan. Ramon Despuig i Cotoner fou pare del cardenal Antoni Despuig i Dameto, cavaller de Sant Joan, arquebisbe de Sevilla i de València i bisbe d’Oriola, i de Joan Despuig i Dameto (1735-1813), quart comte de Montenegro i sisè de Montoro, a qui Carles IV, el 1795, per la seva participació en la guerra de Portugal (guerra de les Taronges), concedí tractament i honors de gran d’Espanya. Aquest tingué per fills Joan Despuig i Safortesa, Ramon Despuig i Safortesa, que el succeí en els títols, i Maria Lluïsa Despuig i Safortesa (1777-1867), que es casà amb l’hereu de la branca dita del Rellotge i, per mort (1848) sense fills de Ramon i renúncia de Joan, germans seus, traspassà als seus descendents els béns i títols de la seva línia.La branca dita del Rellotge fou fundada per Llorenç Despuig i Martínez de Marcilla (1667-1712), fill del primer comte de Montenegro. Fou pare de Llorenç Despuig i Fortuny (mort el 1782), comanador de l’Espluga de Francolí, batlliu de Negrepont i gran prior de Catalunya a l’orde de Sant Joan i cofundador i director de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (1778), i de Ramon Despuig i Fortuny (1703-74), el qual, vidu de la seva cosina germana Magdalena Despuig i Cotoner, fou canonge de Mallorca. Llur net Josep Despuig i Fortuny (1767-1835) es casà amb la seva cosina Maria Lluïsa, i llurs descendents recolliren, per aquest enllaç, l’herència de tota la línia mallorquina dels Despuig, amb els comtats de Montenegro i Montoro, els quals, per mort (1972) del darrer comte, Llorenç Despuig i Sastre, han passat als Truyols, marquesos de la Torre.
La branca dels Gual-Despuig fou originada per Miquel Despuig i de Santacília (mort després del 1481), fill de Francesc Despuig i de Santmartí. Tingué la possessió de Son Puig. El seu quinquenet Jaume Despuig i Caselles (1629-99), capità de cavalls, es casà amb la pubilla Caterina Gual-Eixaló i Burguet, la qual heretà béns dels Eixaló, els d’Antoni Gual de la Portella i els de Gabriel Gual de Canet, i per aquesta raó llurs descendents es cognomenaren Gual-Despuig.