El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII. Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents. El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials. Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana (Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals), el Barcelonès i el Baix Llobregat (Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat, on romanen uns quants estanys), el Baix Penedès i Tarragonès (Sant Vicenç de Calders, Tamarit), el Baix Ebre i el Montsià (Tortosa, Amposta), la Plana (Orpesa, Almenara), el Camp de Morvedre i l’Horta (les valls de Segó, l’Albufera), la Safor (Gandia), l’Alacantí i el Baix Vinalopó (l’Albufereta d’Alacant, l’Albufera d’Elx), Eivissa (feixes de Vila), Mallorca (s’Albufera d’Alcúdia, es Prat de Sant Jordi a Palma ) i Menorca (colàrsega de Maó). Un segon marc han estat les àrees al llarg d’alguns rius o en depressions ben regades, però de drenatge indecís. Aquests estanys de superfície sovint variable eren nombrosos a la conca de la Muga (Vilatenim i Palau-saverdera, drenat per un canal de l’esquerra; Vilamalla, Siurana, Riumors, ho són al mar per canals de la dreta). També n'hi havia a la del Ter (Aiguaviva, Bellcaire d’Empordà), el Daró (Ullastret, Serra de Daró), la Tordera (Sils) i el Segura (Dolores, Sant Fulgenci i Albatera, mal dessecat). Finalment, també han estat dessecats estanys endorreics en depressions àrides, de tendència arreica, a les comarques de la Noguera (el Poal), l’Urgell (Ivars) i l’Alt Vinalopó (les Salines). Els darrers temps el dessecament ja no és considerat un factor de progrés i d’evolució de la societat, sinó que més aviat és valorada la idea de mantenir els aiguamolls. Així, hom reivindica la conservació d’aquests espais, principalment, per la biodiversitat que acullen. Tanmateix, altres vegades el dessecament pot constituir una alternativa al subdesenvolupament i caldria tornar-hi a pensar en el cas de produir-se una pujada del nivell de la mar a conseqüència de l’efecte hivernacle.
m
Geografia
Història