El pacient, induït a un estat de relaxació muscular, és exposat durant uns quants segons a un feble estímul excitador de la resposta d’ansietat. A mesura que hom repeteix diferents vegades aquesta exposició, l’estímul perd progressivament la seva capacitat de provocar una resposta ansiògena. Amb la presentació successiva d’estímuls més i més intensos és possible de contrarestar un bon nombre d’hàbits neuròtics (fòbies, principalment).
f