La destral és una eina emprada en diferents oficis, especialment en els de llenyataire, fuster, carreter i boter. Segons la seva finalitat, té diverses formes i mides. La destral d’escalabornar, emprada pels esclopers, té la fulla molt rebaixada; la destral del pelador és petita i el mànec té l’extrem acabat amb una punta cuneïforme perquè pugui introduir-se entre la pela i la planta per fer-lo servir de palanca; la destral de peu té tall a cada costat i és la més grossa que empren els fusters carreters. La destral fou una de les peces fonamentals de l’utillatge als començaments de la tècnica humana, partint i considerant com a tals aquells palets de riu desgastats que presenten un tall esmolat (pebble tools) que utilitzaren els australopitecs. Durant el Paleolític evolucionaren cap a formes amigdaloides en tall bifacial empunyades per la mà de l’home. No fou fins al Neolític que aparegué per primera vegada un sistema clar d’emmanegament. A l’Orient, com a resultat de l’aparició dels metalls, la seva tipologia es complicà i s’enriquí amb decoracions de tipus zoomorf, com les famoses del Luristan (final del II mil·lenni aC). En les cultures corresponents a l’edat del bronze a l’occident europeu, hom pot comprovar tota una evolució tipològica (amb tipus específics com les anomenades destrals de combat de l’edat del bronze del centre-nord d’Europa), fins que els grecs la canviaren per destrals de ferro de tipus pla que tipològicament perduren fins avui. Les invasions germàniques aportaren uns nous models, més apropiats com a arma que com a utillatge. Bé que la destral de ferro com a arma fou emprada ja pels romans i pels pobles germànics, el seu ús no es generalitzà fins a l’edat mitjana. La seva tipologia fou molt extensa; cal destacar-ne, però, les de mànec curt, emprades en la lluita cos a cos i per a executar els reus, i les de mànec llarg, que sovint portaven, a la part posterior, puntes o ganxos que n'augmentaven el poder agressiu. El seu ús decaigué, al segle XV, amb la generalització de les armes de foc.
f
Militar
Oficis manuals
Etnografia