Aquest conté l’agent tensioactiu juntament amb uns altres productes, adjuvants o vigoritzants (com el silicat de sodi, o bé el carbonat, el tripolifosfat o el pirofosfat), uns altres additius (com la carboximetilcel·lulosa, els blanquejants òptics, els oxidants) i matèries de càrrega. El sabó fou, durant molt de temps, l’únic detergent emprat; quan fou advertida la possibilitat d’un dèficit de greixos i olis comestibles foren desenvolupats els detergents sintètics, els quals, de mers substitutius del sabó, passaren ràpidament a una posició preponderant deguda a llurs propietats, en molts de casos millors i més eficaces que les del sabó. Actualment, més del 70% del consum mundial de detergents correspon als sintètics, i la resta, als sabons (una gran quantitat dels quals és emprada en barreges amb detergents aniònics). L’acció netejadora i emulsionant dels detergents és deguda al fet que llurs molècules posseeixen grups hidròfils, que tenen afinitat per l’aigua, i grups hidròfobs, que en tenen pels composts orgànics; del balanç entre aquests grups depenen, doncs, les propietats específiques i el camp d’aplicació dels detergents. N'hi ha de quatre classes: els aniònics, els principals dels quals, ultra el sabó, són les sals sòdiques de derivats sulfònics dels alquilbenzens (en particular del dodecilbenzè) i les d’èsters sulfúrics d’alcohols grassos; els catiònics, que són principalment sals de bases d’amoni quaternari (i també de sulfoni o de fosfoni) de càrrega iònica positiva i que, per això, han estat anomenats sabons invertits; els no iònics, dels quals els que han trobat aplicació més extensa són productes de condensació de l’òxid d’etilè amb diverses menes de composts, o també copolímers de l’òxid d’etilè i de propilè o d’etilendiamina; i, finalment, els amfòters, que no són de tanta importància pràctica i que contenen simultàniament grups catiònics i aniònics.
m
Química