detonació

f
Militar

Reacció de transformació dels explosius detonadors, autopropagada i extremament ràpida, en la qual l’ona pressió-temperatura avança a velocitats compreses entre 1 000 i 9 000 m/s.

La detonació es pot iniciar per impacte mecànic, fregament o augment de temperatura, i de vegades va precedida per un període de deflagració. La velocitat de detonació d’un explosiu a la temperatura ordinària és màxima quan té la màxima densitat, si el confinament és perfecte. Si la densitat minva, hi ha un descens lineal de la velocitat de detonació. La disminució del diàmetre de la càrrega produeix, generalment, un descens de la velocitat; per dessota d’un determinat diàmetre crític, la detonació s’extingeix.