deu

manantial (es), fountain (en)
f
Geologia

Aflorament d’aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d’una capa aqüífera amb aquesta superfície, la qual cosa s’esdevé generalment als vessants de les valls i els barrancs i en els flancs dels plecs.

Com a principals causes geològiques intervenen la disposició dels estrats permeables i impermeables, la tectònica local i la porositat de les diferents capes, bé que hi ha també causes fisiogràfiques i climàtiques, com l’extensió de les conques hidrogràfiques, la vegetació i el percentatge d’infiltració i la quantitat d’aigua de pluja recollida. Segons llur cabal, les deus són constants, variables, intermitents i fins i tot efímeres. La composició química de l’aigua és en funció de la natura de les roques que travessa, i la temperatura és funció de la profunditat de la capa aqüífera. Les deus d’aigua calenta són en relació amb falles recents, que ofereixen una obertura suficient perquè les aigües baixin prou per a escalfar-se o bé perquè hi pugin els gasos calents.