devotio

*

f

Història

Entre els romans, i especialment entre els ibers, forma de clientela militar.

Consistia en l’ofrena que un client (devotus, soldurii) feia de la seva vida a una divinitat, en canvi de la del seu senyor o cap militar, quan aquest, per causa d’una guerra, corria perill de mort. En cas que el seu cap morís, el client havia de suïcidar-se.