dharmakāya

*

m

Budisme

Cos suprem de rectitud, justícia i veritat que el budisme mahāyāna assigna al Buda dintre l’esquema doctrinal dels ‘‘tres cossos del Senyor’’ (trikāya).

Malgrat representar l’essència de l’univers, té alhora un caràcter netament personal i se li adscriuen mèrits i poders innombrables. En tant que dharmakāya, el Buda “realitza”, d’una banda, la seva identitat amb l’absolut (dharmatā, śunyatā), i de l’altra, la seva unitat (samatā) amb tots els éssers.