En l’antiguitat fou usada pels sumeris, pels egipcis i particularment pels perses. Era una banda frontal de teixit blanc lligada a la nuca i amb pedres precioses. Els grecs la utilitzaren com a símbol de victòria o d’algun càrrec. Alexandre el Gran adoptà el sentit de sobirania de les diademes perses i el transmeté a Roma. Substituïda a l’edat mitjana per la corona, restà reduïda a un objecte d’ornamentació per a les dames de la reialesa i la noblesa sota formes diverses, sovint enjoiades. El neoclassicisme dels dos imperis napoleònics en ressuscità l’ús.
f
Història