N'hi ha, essencialment, de dues classes: el format per un disc giratori que té al llarg del seu perímetre un seguit de forats de diàmetres diferents, que corresponen a diferents obertures, i el format per una sèrie de làmines que se sobreposen en girar una anella, anomenat diafragma iris. El diafragma pot ésser disposat davant, dins o darrere de l’objectiu i acompleix tres finalitats: regula la quantitat de llum que passa per l’objectiu i impressiona la pel·lícula, fa passar els raigs de llum pel centre de la lent, i regula la profunditat de camp. Hom indica l’obertura del diafragma mitjançant el nombre de diafragma (N) o nombre f, que és donat pel quocient entre la focal de l’objectiu i el seu diàmetre, N=f/D. La quantitat de llum que travessa el diafragma i impressiona la pel·lícula és inversament proporcional al quadrat del nombre de diafragma: E ∝1/N 2. L’escala d’obertures dels diafragmes és calculada de manera que els nombres f formen una progressió geomètrica de raó √2: 1,4; 2; 2,8; 4; 5,6; 8; 11; 16; 22; 32, de manera que, d’un nombre de diafragma al següent, la quantitat de llum que travessa l’objectiu es redueix a la meitat. Així, doncs, els nombres N més grans són emprats en condicions de poca il·luminació.
m
Fotografia