Les taques apareixen a latituds altes en començar el cicle i després cada vegada més a prop de l’equador solar a mesura que s’acosta el mínim del cicle. Quan es representa l’evolució de les taques al llarg de diversos cicles solars representant la latitud mitjana de cada grup de taques respecte al temps, s’obté una representació gràfica de la llei de Spörer: el diagrama de papallona. Abans que un cicle solar conclogui amb la major part de les taques associades, apareixen prop de l’equador les taques del nou cicle. Aquestes comencen a aparèixer a 30º o 40º de latitud. El diagrama permet de veure clarament la superposició de cicles, l’evolució dels grups de taques en dues zones simètriques respecte a l’equador solar, l’interval de màxima activitat del cicle i les diferències entre hemisferis. Una anàlisi detallada demostra que una fracció de les taques que es formen en començar el cicle a altes latituds es desplacen cap al pol, en lloc de fer-ho cap a l’equador.
m
Astronomia