diaguita

f
m
Història
Etnografia

Individu d’un poble amerindi, avui extingit, que visqué al NW de l’Argentina, a la regió andina.

Sovint hom els anomena calchaquís, nom de la tribu principal. Culturalment, s’emparentaven amb els quítxues. Practicaren l’agricultura sedentària, feren construccions de pedra i treballaren la ceràmica, l’or i l’argent, però conegueren tardanament les tècniques de fosa de metalls. Llur llengua, el cacaga o cacan, desaparegué (s XVII) en imposar-se el quítxua. La conquesta del territori diaguita fou iniciada (1540) per Diego de Rojas.