És un procés controlat per la presència d’una capa o zona de materials de densitat inferior a la de les roques suprajacents i de plasticitat més elevada. El flux pot ésser desencadenat per forces gravitacionals, tectòniques o per combinació d’ambdues. Les estructures resultants del diapirisme s’anomenen diapirs. Els diapirs salins, deguts a l’elevada plasticitat i baixa densitat de la sal, són uns dels més comuns a l’escorça. El diapirisme també és considerat un dels mecanismes efectius de transport magmàtic. Els diapirs plutònics es formen quan la força ascendent del magma supera la resistència dels materials suprajacents. Els diapirs solen tenir forma dòmica, de bolet o de llàgrima.
m
Geologia