diari

m

Literatura

Diari d’Anne Frank, a la casa d’Amsterdam on visqué

© Turisme d’Holanda

Llibre on hom anota els esdeveniments de cada dia i, sovint, els propis pensaments.

L’ús del diari començà a ésser molt estès a partir del segle XVII.

Alguns diaris han arribat a obtenir un renom particular per llur interès, com, per exemple, el d' Amiel , el dels germans Goncourt , el de Stendhal , el Diari florentí de Rilke , el de Gide , el de Katherine Mansfield , el d' Anne Frank , etc.

Els diaris literaris a Catalunya començaren amb el Calaix de Sastre de Rafael d’Amat i de Cortada; d’un període més recent són el Dietari (1908) de Francesc Rierola, Del “Diari 1918" (1956), de J.V. Foix , El quadern gris (1966), de Josep Pla, Diari (1952-1960) (1969), de Joan Fuster, Al llarg de la meva vida (1970), de Ferran Soldevila, i Del passat quan era present (1972), de Maurici Serrahima. Posteriorment, han destacat en el gènere Pere Gimferrer, amb dos volums de Dietari (1979-1980) (1981) i Dietari (1980-1982) (1982), i Manuel de Pedrolo amb tres volums de Diaris (1989, 1991 i 1998), dos dels quals de publicació pòstuma.