Diario de Valencia

Diari en castellà publicat a València entre el juliol del 1790 i el maig del 1835.

Fou fundat per Joseph de La Croix, baró de La Bruère, i Pasqual Marín. Entre els redactors inicials hi hagué Joaquim Fusell i Gil, Francesc Bahamonde i Sessé, Joan Baptista Escorigüela, Marc Antoni d’Orellana i Josep Marc i Borràs. Incloïa notícies generals i articles científics, polítics i filosòfics. Mostrà un gran interès per la llengua autòctona. Escorigüela hi mantingué una important correspondència amb Manuel Joaquim Sanelo sobre aquesta qüestió. Durant la guerra del Francès animà la defensa de la ciutat, fins que els bombardeigs ordenats per Suchet en feren suspendre la publicació (1812); la presa de la ciutat li comportà la reaparició, amb numeració nova (febrer del 1812). Al llarg de l’ocupació hi col·laboraren Agustí Buch, Pedro Estala i Leandro Fernández de Moratín (amb el pseudònim d'Inarco Celecio). La retirada francesa produí una nova suspensió fins al juliol del 1813, que tornà a sortir, dirigit per Lluís Monfort. Diversos canvis d’empresa se succeïren. Al desembre del 1813 hom en canvià el títol pel de Diario de la Ciudad de Valencia del Cid. El caràcter liberal del periòdic féu que el general Javier Elío el suspengués uns quants dies i el donés als absolutistes, que li retornaren el títol. Durant el Trienni Liberal (1820-23) fou reprès amb aquesta tendència, amb la col·laboració d’Estanislau de Kotska Vayo, Lluís Lamarca i Vicent Clèrigues. La reacció absolutista, els nous problemes polítics espanyols i l’aparició de nous periòdics, com el Diario Mercantil de Valencia, el feren desaparèixer. El nom fou utilitzat encara per l’impressor Josep Orga en 1837-38 i el 1851 per a un nou periòdic.