La diarrea no és una malaltia, sinó un símptoma que tradueix l’acceleració del trànsit del contingut intestinal al llarg del budell prim i del budell gros o solament d’aquest darrer. L’examen de la femta mostra les restes alimentàries que no han estat digerides ni assimilades completament i, segons llur composició, semblant a la que hom troba en una determinada zona del budell, pot ésser determinat el lloc del seu inici. La diarrea pot ésser aguda o crònica i presentar-se bé com a únic símptoma d’una malaltia local o general o bé acompanyada d’uns altres símptomes, com ara borborigmes, còlics, febre i, si és molt intensa, de trastorns hidroelectrolítics. Hom pot fer una classificació de les causes de diarrea en exògenes, orgàniques i endògenes. Hom les anomena exògenes si el fet determinant prové de fora de l’organisme, com s’esdevé amb les fortes transgressions alimentàries, les intoxicacions per aliments en males condicions o per bolets verinosos, algunes infeccions intestinals i la ingestió de determinats cossos químics i d’antibiòtics. En són causes orgàniques aquelles en les quals la lesió (inflamació, degeneració, tumor) radica a la mateixa paret del budell. I en són causes endògenes si el fet determinant prové de malalties o de trastorns d’altres òrgans del cos humà: pàncrees, estómac, fetge, glàndules endocrines, sistema nerviós, especialment les provocades per trastorns neurovegetatius, etc.
La diarrea en els animals
En els animals, les causes de la diarrea sóm molt diverses: intoxicacions, indigestions, canvis bruscs de l’alimentació, refredaments, etc. D’altra banda, hi ha malalties que inclouen en llurs símptomes la diarrea: paratifosi, disenteria vibriònica, gastroenteritis, necrobacil·losi, urticària, hipoglucèmia, anèmia, colibacil·losi, la pesta porcina i la pesta africana, etc. La diarrea perjudica els animals, puix que els produeix deshidratació, aflaquiment i pèrdua de l’apetit. En els animals joves la diarrea els pot provocar la mort en vint-i-quatre hores, i en els casos menys difícils resten afectats durant tota la vida, puix que redueix el ritme de creixement i necessiten més quantitat d’aliment per a adquirir el mateix pes.