Així, si una molècula conté dos centres d’asimetria, A i B, els quals poden adoptar independentment la configuració dextrogira (+) i la levogira (-), pot presentar evidentment quatre formes enantiomèriques: (+)A(+)B, (+)A(-)B, (-)A(+)B, i (-)A(-)B, de les quals tant la primera i la quarta com la segona i la tercera són parells enantiomèrics, mentre que ambdós parells no ho són entre ells; hom diu aleshores que són formes diastereomèriques o simplement diastereòmers. En general, una molècula amb n centres d’asimetria diferents dona lloc a 2n estereoisòmers que formen 2n-1 parells d’enantiòmers que són diastereomèrics entre ells.
f
Química