Inicialment era una conversa entre un mestre i els seus deixebles sobre una qüestió filosòfica, i a partir del s II aC esdevingué una mena de predicació practicada pels filòsofs de l’escola cínica, que combinava la retòrica sàvia amb narracions exemplars i al·legòriques, sentències i diàlegs ficticis. Aquesta classe de diatriba es mantingué durant l’imperi Romà: fou adoptada sobretot pels estoics i pels predicadors cristians. Hom tornà a emprar aquest terme a partir del s XVI per a denominar obres de discussió literària o filosòfica.
f
Literatura
Filosofia