Hom admet que aquest compost disposa de 12 electrons de valència, quantitat suficient per a unir els sis hidrògens als àtoms de bor per enllaços covalents normals, no restant, però, cap electró per a l’enllaç bor-bor. Per tal d’explicar aquest fet, el diborà ha estat molt estudiat. La interpretació de les dades experimentals, sobretot espectroscòpiques, permet de suposar que el diborà presenta una estructura amb ponts d’hidrogen en la qual dos grups BHS22 són coplanaris i els dos hidrògens restants van disposats al mig, simètricament per sobre i per sota del pla. Des del punt de vista de la teoria dels orbitals moleculars, hom considera un orbital molecular enllaçant, tricèntric, per a cadascun dels ponts BHB, emplenats per quatre electrons que provenen un de cadascun dels grups BH2 i un de cadascun dels àtoms d’hidrogen del pont; els vuit electrons restants van en quatre orbitals enllaçants de centres B-H. El diborà, gas inflamable de pudor forta, és obtingut segons la reacció
3LiAlH4+4BF3 →3LiF+3AlF3+2BS2H6;
es fon a —165°C i bull a 92,5°C. En presència d’aigua s’hidrolitza a H2+H3BO3. Amb els hidrocarburs dóna composts (organoborà). És emprat principalment com a catalitzador per a polimeritzar olefines, com a agent reductor i per a combustible de coets.