L’objecte és representat sobre el paper per mitjà de vistes de planta i de diversos alçats; eventualment hom empra la perspectiva. El dibuix és esquematitzat, i hom hi inclou, per simplificar-lo, símbols gràfics, acotacions i detalls ampliats, gairebé sempre seguint normes de dibuix (DIN, ISO, UNE, etc). Hom treballa generalment, a escales de relacions més properes a la unitat que en els plans topogràfics (1:2, 1:4, 2:1, etc). Efectuar un dibuix tècnic suposa una fase prèvia de croquis a mà alçada, amb llapis i sobre paper bast, i una posterior realització en net, sobre paper vegetal i en tinta. En aquesta segona fase cal emprar els estris propis del delineant: escaire, cartabó, paral·lelògraf o tecnígraf, compàs, retoladors, plantilles, etc. Aquests darrers anys, sembla que les tècniques tradicionals del dibuix industrial sobre paper poden ésser almenys parcialment substituïdes per les de dibuix sobre pantalla d’ordinador, amb traçat posterior sobre suport de paper o sense (disseny amb ajuda d’ordinador). La primera càtedra de dibuix industrial als Països Catalans i a la península Ibèrica, l’establi el Col·legi Carreras de Barcelona (1840), a càrrec de l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet, autor del primer llibre sobre dibuix lineal publicat a la Península (Elementos de geometría y de dibujo lineal, Barcelona 1844).
m
Educació
Tecnologia