El dic ha d’oferir, alhora, un fàcil accés dels vaixells al port. Aquests dos objectius —abric i facilitat d’accés— són en contraposició i, doncs, hom ha de trobar una solució de compromís que cobreixi com més bé millor ambdues necessitats. Hom determina la disposició i la forma del dic després d’estudiar les cartes d’oneig de la zona —a fi de poder determinar les línies de contenció—, les menes de vaixells més característics del port i les rutes d’arribada i sortida de les naus. En alguns casos hom efectua també l’estudi de models a escala reduïda per a comprovar els resultats de la solució adoptada. Fonamentalment, hom empra dues menes de dic. El dic d’escullera és constituït per un nucli de base molt ampla que s’estreny progressivament, de manera que produeix, en la seva massa, l’absorció, de forma gradual, de l’energia de l’onada; aquest nucli va reforçat per uns blocs de pedra o de formigó que impedeixen la disgregació del material, i en la part superior hom disposa un mur emergent que impedeix el pas de l’onada per sobre del dic. En el dic vertical l’obra provoca la reflexió de l’onada i absorbeix solament l’energia de reflexió; és format per blocs molt grossos de formigó armat amb base i pes suficients per a resistir l’esforç de bolcada. Hom empra també una variant del dic, el dic submergit, normalment com a prolongació d’un dic emergent, a fi d’amortir l’oneig i millorar les condicions de navegació en les zones d’entrada dels ports.
m
Construcció i obres públiques
dic
© Fototeca.cat
Mur que hom construeix en el mar per a contenir les onades i abrigar un port.