Tenen una certa importància solament els de la sèrie alifàtica; llur comportament va completament lligat a la posició relativa dels carbonils en la cadena. Així, els composts α- o 1,2-dicarbonílics, com el glioxal (etadial), el biacetil (2,3-butandiona) o el benzil (difenil dicetona), a part les reaccions típiques del grup carbonil, tenen una gran tendència a la formació de derivats cíclics, a produir reaccions de ruptura de l’enllaç OC-CO i a la dismutació intramolecular dels carbonils, del tipus de la de Cannizzaro. Els composts β- o 1,3-dicarbonílics, com l'acetilacetona (2,4-pentandiona), també formen derivats cíclics, presenten tautomeria cetoenòlica, formen complexos cíclics amb metalls polivalents i experimenten un conjunt de reaccions específiques com a conseqüència de la gran activació del grup metilè intermedi, per l’acció dels carbonils veïns. Els composts γ- o 1,4-dicarbonílics, com l’acetonilacetona (2,5-hexandiona), presenten solament les reaccions que hom ja espera dels grups carbonil aïllats, amb la sola excepció de la formació de derivats pirròlics quan reaccionen amb l’amoníac o amb les amines primàries.
adj
Química