dicòtom

| dicòtoma

adj

Botànica

Dit de la ramificació en la qual els eixos secundaris s’originen per bifurcació de l’àpex de l’eix principal en dos eixos secundaris equivalents.

És dóna típicament en tal·lòfits i briòfits, i també en els licopodis i alguns altres pteridòfits.