dictum de omni et nullo
*

m
Lògica

Principi contingut en els sil·logismes bàrbara i celàrent segons el qual tot allò que pot ésser predicat del tot pot també ésser predicat de la part.

Aquest principi, bàsic en la lògica aristotèlica i medieval, ha estat posat en dubte a partir de la formulació de la teoria dels tipus de Russell.