Membre dels Arquer de Goscons, ingressà a l’abadia de Poblet l’any 1637 i, per raons polítiques, sembla que la incorporació a la comunitat fou gairebé clandestina. Amb vint-i-quatre anys, passà d’arxiver a subprior, quan era abat Rafael de Llobera. Ja com a prior, el 1642 fou enviat a la Barcelona a negociar amb el governador Josep de Margarit el retorn de les terres confiscades al monestir durant la guerra dels Segadors, però, en no obtenir resposta, l’any següent recorregué als consellers de Barcelona. El 1673 fou nomenat mestre de novicis i el 1680 l’abat Vicenç de Prada el tornà a nomenar prior, càrrec que probablement declinà a causa del seu delicat estat de salut. La seva gestió fou cabdal per a l’encàrrec de la construcció de les cambres del panteó reial de Poblet als artistes Joan i Francesc Grau. Posteriorment, de manera més directa, influí en la construcció de la base d'alabastre del retaule major de Santa María d'Arenys, duta a terme també pels Grau.