A sis anys ingressà a la capella de música de Sant Agustí, a Maó. Traslladat a Barcelona, fou membre del cor del Gran Teatre del Liceu (1945-48). L’any 1948 començà a interpretar papers secundaris, com a tenor còmic o de caràcter, amb el nom artístic de Diego Monjo.
El 1953 participà en l’estrena de Canigó, d’A. Massana. Durant la dècada de 1950, formà part de la companyia de Maria Espinals amb la qual enregistrà una bona quantitat de sarsueles.
A partir dels anys seixanta alternà el cant i la tasca d’assistència escènica. Al cap de poc temps, passà a exercir les funcions de director d’escena d’algunes produccions del Liceu. El 1985 hi dirigí la producció d’Aïda.
Participà activament en les temporades d’òpera del Teatre Principal de Maó. Vinculat amb Amics de s’Òpera de Maó, la presidí durant els últims anys de la seva vida. És pare del pianista i compositor Dídac Monjo i Poveda (Maó, 1949).