Si aquests enllaços ocupen posicions pròximes (1,2 o 1,3) en la cadena es produeix una influència recíproca i forneixen a la molècula un sistema de més reactivitat que en el cas dels alquens simples. Les propietats d’un diè amb els dobles enllaços aïllats, com l’1,4-pentadiè (CH2=CH-CHS2-CH=CHS2), són generalment similars a les d’un alquè simple. Per contra, un 1,3-diè o diè amb els dobles enllaços conjugats, ultra presentar les reaccions usuals dels alquens, com la hidrogenació catalítica, l’addició polar i de radical lliure, etc, reacciona més de pressa i dóna productes d’addicció en les posicions 1,4 o 1,2, segons les condicions; presenta reaccions noves que el caracteritzen, com la síntesi diènica de Diels i Alder, l’addició de composts organometàl·lics en posició 1,4, etc. Els 1,2-diens o diens amb els dobles enllaços cumulats, que no són tan estables com els 1,3-diens, hom els coneix habitualment com a al·lens (al·lè).
m
Química