Són totes elles extraordinàriament tòxiques, de manera que cal evitar-ne el contacte de la saba amb els ulls, la boca o la pell. Tenen la tija carnosa, les fulles són verdes, però sovint presenten taques de color groc, blanc o crema; les flors, poc vistoses, creixen en un espàdix i l’espata és de color verdós. Entre les espècies més comunes que es troben al mercat destaquen diverses cultivars de D.amoena, D.seguine i D.maculata. En general necessiten escalfor, humitat i sòls fèrtils. La reproducció es fa per esqueixos.
f
Botànica