De vida aventurera, gairebé picaresca al començament, estudià humanitats a Salamanca. A Portugal fou soldat, metge, torero, dansaire i ermità. Tornà a Salamanca i s’afeccionà a l’astrologia i a la matemàtica, que ensenyà a la universitat (1726). Freqüentà molt la cort, i, ordenat sacerdot a 52 anys, fou estimat i respectat per tots. La seva obra més coneguda és justament la història de la seva vida, que s’entronca, en part, amb les narracions picaresques: Vida, ascendencia, nacimiento, crianza y aventuras del Dr.D.Diego de Torres Villarroel (1743). Admirà molt Quevedo i l’imità, per exemple en els Sueños morales, visiones y visitas de Torres con D.Francisco de Quevedo por Madrid (1727-51). Escriví també sobre la pedra filosofal ( El ermitaño y Torres , 1752) i teatre breu.
Diego de Torres y Villarroel segons un gravat del 1751
© Fototeca.cat
Escriptor castellà.