Clergue i conseller del rei Enric IV, acompanyà sovint el monarca, del qual fou un defensor; culpà els nobles dels mals del regne i defensà la legitimitat de la filla del rei. Autor de la Crónica de Enrique IV, fou detingut, destruïda la seva obra i condemnat a mort, de la qual s’escapà per la seva condició de clergue. En refer la crònica, fins el 1468 la seva cronologia és molt deficient; a partir d’aquell any és més detallada i segura. És una obra útil per a l’estudi d’aquell regnat, bé que l’abús de retòrica i l’erudició eclesiàstica li lleven amenitat. Contrasta amb Alonso de Palència, i així la valorà Galíndez de Carvajal en la seva Crónica de Enrique IV, compilació de cròniques feta en temps dels Reis Catòlics.