Governador de Gibraltar i capità general de Guipúscoa, el 1697 fou nomenat lloctinent general de Catalunya, nomenament que restà sense efecte, a causa de la greu annexió francesa de Catalunya i de la posterior negativa, per part de la generalitat i del consell barceloní, de reconèixer-lo. Sembla que, a causa de dificultats econòmiques i del seu ressentiment per la indiferència envers ell del govern de Felip V de Castella, es passà, el 1702, al servei de Carles d’Àustria, i li foren confiscats els béns.
El 1706 entrà triomfalment a València, amb Carles III, el qual el designà per formar part, indistintament, dels nous consellers de guerra i de govern i el nomenà, abans de partir, lloctinent general de València, càrrec que exercí fins després de la rendició de la capital a l’exèrcit borbònic, el 8 de maig de 1707. El 1711 s’embarcà, amb la seva família, amb el rei arxiduc vers Viena, on morí. La grandesa d’Espanya que Carles III li havia atorgat, el 1707, fou confirmada per Felip V a la seva filla, el 1730. La seva família tornà a Castella el 1738.