Tercer marquès de Leganés, marquès de Mairena i de Morata de la Vega, cinquè duc de Sanlúcar la Mayor. Comanador major de Lleó a l’orde de Sant Jaume. Succeí el seu pare, Gaspar Mesía de Guzmán-Dávila y Spínola, com a lloctinent de València (1667-69). A la cort de Carles II de Castella, contribuí a l’enderrocament del favorit Valenzuela (1676). Lluità a Catalunya contra els francesos i hi fou lloctinent interí (1678) i efectiu (1685-88); el seu caràcter autoritari hi provocà revoltes camperoles, com la del 1688. Fou governador de Milà (1691-98). Tornà a la cort, on provocà la caiguda del ministre Oropesa i es mostrà partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria com a successor de Carles II. Fou empresonat per Felip V durant la guerra de Successió (1705) en descobrir-se que havia facilitat informació a les forces del rei arxiduc.