Agustí, fou visitador general de l’orde, prior de diversos convents i un dels principals animadors del grup de poetes salmantins format per altres agustins, entre els quals Juan Fernández de Rojas, i freqüentat per Meléndez Valdés, Forner, Cadalso i Jovellanos. Abans de morir havia encarregat a Fernández de Rojas de cremar els seus escrits, però aquest darrer publicà les seves poesies completes (1796). Amb el pseudònim de Delio, conreà la poesia anacreòntica (adreçada a dames identificables). Acabà la traducció del Libro de Job, que Fray Luis de León havia deixat inacabada.