dieta mediterrània

f
Alimentació

Patró alimentari característic de diversos països de la conca mediterrània amb cert caràcter ancestral.

Representa un model alimentari molt saludable, ja que té unes taxes de morbiditat per malalties cròniques més baixes i una esperança de vida més elevada que les d’altres regions. Durant la dècada del 1960 es podien trobar algunes característiques comunes que la distingien, com l’abundància d’aliments derivats del blat i altres cereals, i fruita, verdura i hortalisses, llegum i fruita seca; la utilització de l’oli d’oliva com a principal font de greix; un consum moderat de peix, productes lactis i ous; el consum de petites quantitats de carn, i l’aportació de vi durant els àpats. Al llarg de les últimes dècades el model de consum alimentari mediterrani ha canviat i apareix una major presència de carn i lactis, i una evident disminució del consum de cereals, llegum, fruita i verdura. El concepte de dieta mediterrània pròpiament dit sorgí arran de les recomanacions dels nutricionistes americans per tal que la població nord-americana canviés la seva alimentació habitual per l’esquema mediterrani, amb l’objectiu de prevenir les malalties cardiovasculars.

Al novembre de 2010 la Unesco inclogué la dieta mediterrània en la llista de Patrimoni Immaterial de la Humanitat.