Combaté durant la Segona Guerra Mundial com a voluntari (decisió que després rebutjà) a l’exèrcit del Tercer Reich en una divisió cuirassada al front de l’est. El 1944 fou ferit greument i, després d’uns quants mesos d’hospitalització i d’un any d’internament en un camp de presoners, es reintegrà a la vida civil i completà els estudis. Després de graduar-se a la Universitat de Bonn, fou editor a l’editorial Kiepenheuer & Witsch (KiWi) de Colònia, on s’estabí. Des del 1981 visqué exclusivament de la creació literària. Els anys seixanta participà en les activitats del Grup 47 i fou impulsor de l’anomenada Escola de Colònia, grup que, basant-se en el Nouveau Roman francès, cercava la formulació d’un nou realisme. El 1966 publicà la primera novel·la, Ein schöner Tag (‘Un bon dia’) on, com en gran part de la seva obra narrativa, confronta el protagonista a esdeveniments que el desviaran de la normalitat amb conseqüències funestes. Altres novel·les remarcables són Die Schattengrenze (‘Les fronteres de l’ombra’, 1969), Einladung an alle (‘Invitació per a tots’, 1972), Die Schönheit des Schimpansen (‘La bellesa del ximpanzé’, 1977), Die Sirene (‘La sirena’, 1980) i Die Liebeswunsch (‘El deler d’amor’, 2005), a més de les que recreen la seva experiència bèl·lica, entre les quals hi ha Der Ernstfall (‘L’emergència’, 1995). Exposà les seves teories literàries sobretot en Literatur und Veränderung (‘Literatura i canvi’, 1969), Literatur und Lustprinzip (‘Literatura i principi del plaer’, 1973) i Die Auflösung des Kunstbegriffs (‘La dissolució del concepte de l’art’, 1976). Escriví també teatre, poesia, assaig i peces radiofòniques. Entre molts altres premis, rebé el Heinrich Böll (1988) i el Friedrich Hölderlin (2001).